Saltar al contingut principal

Seminaris d’Estudis crítics llatinoamericans de la discapacitat

Aprofitant la visita de María Alfonsina Angelino, professora de la Universitat Nacional d'Entre Ríos (Argentina), el grup CareNet va acollir de la mà de la professora Asun Pié dos seminaris dedicats als Estudis Crítics de la Discapacitat a Llatinoamèrica, el 13 i el 17 d'abril de 2026.

SEMINARI 1

Desprivatitzar la cura, desprivatitzar la discapacitat. Debats urgents per a una agenda en (de) construcció

Aquest primer seminari es va centrar en una reflexió sobre la necessitat d’una doble desprivatització, la de la discapacitat en els discursos professionals hegemònics i la de la cura, tant de l’àmbit domèstic com de la seva lectura exclusivament tècnica o institucional.

Repensar la discapacitat i la cura com a qüestions polítiques i col·lectives va ser l’eix central del seminari.

Des d’una perspectiva feminista, interseccional i crítica dels estudis sobre discapacitat, el seminari va proposar problematitzar les tensions entre cura i descura, autonomia i dependència, tutela i interdependència, recuperant especialment dos registres polítics narratius: d’una banda, les veus, les demandes ètiques i les lluites polítiques de dones que cuiden i de l’altra – i en diàleg – dones discapacitades, històricament invisibilitzades.


Arran d’aquest plantejament, van sorgir altres dilemes, com ara la necessitat de tornar a defensar els marcs institucionals, malgrat els seus defectes, davant de situacions de màxima precarietat com les que actualment travessa la població a l’Argentina. Així mateix, es va subratllar la importància de continuar reflexionant sobre els processos de coconstrucció de coneixement, atesos els desajustaments entre les dinàmiques institucionals de la recerca i les comunitats que es vol implicar. Unes tensions que es materialitzen entre els imperatius de respecte als protocols de recerca i la importància de la cura del vincle, o la necessitat de pensar formes de comunicació de la recerca que puguin transcendir la noció tradicional de «transferència».


Com a exemple d’aquests itineraris alternatius i inesperats de la recerca, la professora Angelino va compartir la seva experiència derivada d’una recerca feta fa una dècada amb mares de fills i filles amb discapacitat i que va donar lloc al llibre Mujeres Intensamente Habitadas. Ética del cuidado y de la discapacidad. Recentment, aquest llibre ha estat reeditat en una versió ampliada, producte de tornar a conversar amb unes altres deu dones. Entre altres qüestions, es va compartir la manera com la recerca i la publicació del llibre han ajudat moltes d’aquestes dones a generar un espai de xarxa, de col·lectivització del saber i de politització del malestar. Una recerca que, per tant, ha pogut mantenir-se fidel al compromís de reciprocitat de la recerca feminista que la inspirava.


Seminari 2

Discapacitat, subalternitat i violències epistèmiques. Debats llatinoamericans entorn de la teoria tullida (crip theory).

El segon seminari va tenir com a objectiu abordar els debats contemporanis entorn de la teoria crip i sobre com aquesta obre un camp fèrtil per interrogar les operacions de subalternització, des d’una lectura situada en el context d’Amèrica Llatina. A partir d’aquest marc conceptual, es van recórrer els debats llatinoamericans entorn de la discapacitat, la subalternitat i el llenguatge. I es va recuperar el valor polític de les narratives, els testimonis, les biografies i les experiències encarnades, com a eines clau de disputa epistèmica. Així, es va convidar a pensar la discapacitat no només com una mera categoria analítica, sinó com una posició política des de la qual resistir a la normalitat i construir sabers amb altres.

Repensar la discapacitat i la cura com a qüestions polítiques i col·lectives va ser l’eix central del seminari.

En el marc de la conversa es van abordar qüestions com l’ètica de la cura com a resposta oposada a les violències epistèmiques, o sobre la importància de la recerca com a producte del treball al territori gràcies a l’extensió universitària. A més, es va compartir l’experiència des d’Amèrica Llatina, uns territoris als quals el model social de la discapacitat va arribar tardanament, quan ja era objecte de crítiques en els debats internacionals. Hi van trobar, a més, cert desajust teòric, atès que es tracta de països on l’Estat del Benestar és feble o fins i tot en estat de desballestament. A diferència del model social, la teoria tullida (crip) i la noció de capacitisme van tenir major acollida en tornar a situar el debat en el cos, facilitant a més l’aliança amb altres moviments i creuaments teòrics (estudis d’identitat, la teoria interseccional, els estudis queer, els feminismes comunitaris i indígenes, etc.).


Així va sorgir el grup CLACSO d’Estudis Crítics de la Discapacitat, com a part de la línia de pensament d’Epistemologies del Sud, que es nodreix de referents que, des d’Amèrica Llatina, plantegen crítiques a la teoria de la interseccionalitat i treballen des dels estudis decolonials i antiracistes de la discapacitat. El grup va permetre fer un mapatge d’aquesta producció de coneixement diversa i situada en els diferents territoris, mitjançant diàlegs iberoamericans i alhora que es mantenia un debat obert sobre com sostenir la circulació del coneixement i generar diferents formats d’apropiació. En aquest sentit, també es va destacar la importància d’altres formats de producció de coneixement, com la producció literària o els arxius efímers en contextos col·lectius i relacionals.

Publicacions relacionades

  • Angelino, M. A. (2023). Mujeres intensamente habitadas, ética del cuidado y discapacidad 10 años después (Reedición ampliada). Fundación La Hendija.
  • Angelino, M. A., Almeida, M. E., & Arbuet Osuna, C. (Coords.). (2023). Discapacidad, teoría tullida y autoridad narrativa: Resistir la normalidad. Editorial de la Universidad Nacional de Entre Ríos.
  • Angelino, M. A., & Almeida, M. E. (Comps.). (2012). Debates y perspectivas en torno a la discapacidad en América latina. UNER.
  • Rosato, A. M., & Angelino, M. A. (Coords.). (2009). Discapacidad e ideología de la normalidad: Desnaturalizar el déficit. Noveduc.