{"id":126,"date":"2026-09-08T11:28:01","date_gmt":"2026-09-08T09:28:01","guid":{"rendered":"http:\/\/research-sites.uoc.edu\/transic\/?post_type=transic_article&#038;p=126"},"modified":"2026-11-05T13:05:54","modified_gmt":"2026-11-05T12:05:54","slug":"seminarios-de-estudios-criticos-de-la-discapacidad-latinoamericanos-copia","status":"publish","type":"transic_article","link":"https:\/\/research-sites.uoc.edu\/edic\/articles\/seminarios-de-estudios-criticos-de-la-discapacidad-latinoamericanos-copia\/","title":{"rendered":"Seminaris d\u2019Estudis cr\u00edtics llatinoamericans de la discapacitat"},"content":{"rendered":"<section class=\"c-transic-article-section \" id=\"seccio-1\">\n <div class=\"c-transic-article-section__heading\">\n <p class=\"c-transic-eyebrow\">SEMINARI 1<\/p> <h2>Desprivatitzar la cura, desprivatitzar la discapacitat. Debats urgents per a una agenda en (de) construcci\u00f3<\/h2>\n  <\/div>\n <div class=\"c-transic-prose\"><div class=\"acf-innerblocks-container\">\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Aquest primer seminari es va centrar en una reflexi\u00f3 sobre la necessitat d\u2019una doble desprivatitzaci\u00f3, la de la discapacitat en els discursos professionals hegem\u00f2nics i la de la cura, tant de l\u2019\u00e0mbit dom\u00e8stic com de la seva lectura exclusivament t\u00e8cnica o institucional.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\">\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Repensar la discapacitat i la cura com a q\u00fcestions pol\u00edtiques i col\u00b7lectives va ser l\u2019eix central del seminari.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Des d\u2019una perspectiva <strong>feminista, interseccional i cr\u00edtica dels estudis sobre discapacitat<\/strong>, el seminari va proposar problematitzar les tensions entre cura i descura, autonomia i depend\u00e8ncia, tutela i interdepend\u00e8ncia, recuperant especialment dos registres pol\u00edtics narratius: d\u2019una banda, les veus, les demandes \u00e8tiques i les lluites pol\u00edtiques de dones que cuiden i de l\u2019altra \u2013 i en di\u00e0leg \u2013 <strong>dones discapacitades, hist\u00f2ricament invisibilitzades<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><br>Arran d\u2019aquest plantejament, van sorgir altres dilemes, com ara la <strong>necessitat de tornar a defensar els marcs institucionals<\/strong>, malgrat els seus defectes, davant de situacions de m\u00e0xima precarietat com les que actualment travessa la poblaci\u00f3 a l\u2019Argentina. Aix\u00ed mateix, es va subratllar la import\u00e0ncia de continuar reflexionant sobre els <strong>processos de coconstrucci\u00f3 de coneixement<\/strong>, atesos els desajustaments entre les din\u00e0miques institucionals de la recerca i les comunitats que es vol implicar. Unes tensions que es materialitzen entre els imperatius de respecte als protocols de recerca i la import\u00e0ncia de la cura del vincle, o la necessitat de pensar formes de comunicaci\u00f3 de la recerca que puguin transcendir la noci\u00f3 tradicional de \u00abtransfer\u00e8ncia\u00bb.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><br>Com a exemple d\u2019aquests itineraris alternatius i inesperats de la recerca, la professora Angelino va compartir la seva experi\u00e8ncia derivada d\u2019una recerca feta fa una d\u00e8cada amb mares de fills i filles amb discapacitat i que va donar lloc al llibre Mujeres Intensamente Habitadas. \u00c9tica del cuidado y de la discapacidad. Recentment, aquest llibre ha estat reeditat en una versi\u00f3 ampliada, producte de tornar a conversar amb unes altres deu dones. Entre altres q\u00fcestions, es va compartir la manera com la recerca i la publicaci\u00f3 del llibre han ajudat moltes d\u2019aquestes dones a generar un <strong>espai de xarxa, de col\u00b7lectivitzaci\u00f3 del saber i de polititzaci\u00f3 del malestar<\/strong>. Una recerca que, per tant, ha pogut mantenir-se fidel al <strong>comprom\u00eds de reciprocitat de la recerca feminista<\/strong> que la inspirava.<\/p>\n\n<\/div><\/div>\n<\/section>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator has-alpha-channel-opacity is-style-transic-section\" \/>\n\n\n<section class=\"c-transic-article-section c-transic-article-section--reverse\" id=\"seccio-2\">\n <div class=\"c-transic-article-section__heading\">\n <p class=\"c-transic-eyebrow\">Seminari 2<\/p> <h2>Discapacitat, subalternitat i viol\u00e8ncies epist\u00e8miques. Debats llatinoamericans entorn de la teoria tullida (crip theory).<\/h2>\n  <\/div>\n <div class=\"c-transic-prose\"><div class=\"acf-innerblocks-container\">\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El segon seminari va tenir com a objectiu abordar els <strong>debats contemporanis entorn de la teoria crip<\/strong> i sobre com aquesta obre un camp f\u00e8rtil per interrogar les operacions de subalternitzaci\u00f3, des d\u2019una lectura situada en el context d\u2019Am\u00e8rica Llatina. A partir d\u2019aquest marc conceptual, es van rec\u00f3rrer els debats llatinoamericans entorn de la discapacitat, la subalternitat i el llenguatge. I es va recuperar el valor pol\u00edtic de les narratives, els testimonis, les biografies i les experi\u00e8ncies encarnades, com a eines clau de disputa epist\u00e8mica. Aix\u00ed, es va convidar a pensar la discapacitat no nom\u00e9s com una mera categoria anal\u00edtica, sin\u00f3 com una posici\u00f3 pol\u00edtica des de la qual resistir a la normalitat i construir sabers amb altres.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\">\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Repensar la discapacitat i la cura com a q\u00fcestions pol\u00edtiques i col\u00b7lectives va ser l\u2019eix central del seminari.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En el marc de la conversa es van abordar q\u00fcestions com <strong>l\u2019\u00e8tica de la cura<\/strong> com a resposta oposada a les viol\u00e8ncies epist\u00e8miques, o sobre la import\u00e0ncia de la recerca com a producte del treball al territori gr\u00e0cies a l\u2019extensi\u00f3 universit\u00e0ria. A m\u00e9s, es va compartir l\u2019experi\u00e8ncia des d\u2019Am\u00e8rica Llatina, uns territoris als quals el model social de la discapacitat va arribar tardanament, quan ja era objecte de cr\u00edtiques en els debats internacionals. Hi van trobar, a m\u00e9s, cert desajust te\u00f2ric, at\u00e8s que es tracta de pa\u00efsos on l\u2019Estat del Benestar \u00e9s feble o fins i tot en estat de desballestament. A difer\u00e8ncia del model social, la teoria <strong>tullida (crip) i la noci\u00f3 de capacitisme<\/strong> van tenir major acollida en tornar a situar el debat en el cos, facilitant a m\u00e9s l\u2019alian\u00e7a amb altres moviments i creuaments te\u00f2rics (estudis d\u2019identitat, la teoria interseccional, els estudis queer, els feminismes comunitaris i ind\u00edgenes, etc.).<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><br>Aix\u00ed va sorgir el grup <strong>CLACSO d\u2019Estudis Cr\u00edtics de la Discapacitat<\/strong>, com a part de la l\u00ednia de pensament d\u2019Epistemologies del Sud, que es nodreix de referents que, des d\u2019Am\u00e8rica Llatina, plantegen cr\u00edtiques a la teoria de la interseccionalitat i treballen des dels estudis decolonials i antiracistes de la discapacitat. El grup va permetre fer un mapatge d\u2019aquesta producci\u00f3 de coneixement diversa i situada en els diferents territoris, mitjan\u00e7ant di\u00e0legs iberoamericans i alhora que es mantenia un debat obert sobre com sostenir la <strong>circulaci\u00f3 del coneixement<\/strong> i generar diferents formats d\u2019apropiaci\u00f3. En aquest sentit, tamb\u00e9 es va destacar la import\u00e0ncia d\u2019altres formats de producci\u00f3 de coneixement, com la producci\u00f3 liter\u00e0ria o els arxius ef\u00edmers en contextos col\u00b7lectius i relacionals.<\/p>\n\n<\/div><\/div>\n<\/section>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Aprofitant la visita de Mar\u00eda Alfonsina Angelino, professora de la Universitat Nacional d&#8217;Entre R\u00edos (Argentina), el grup CareNet va acollir de la m\u00e0 de la professora Asun Pi\u00e9 dos seminaris dedicats als Estudis Cr\u00edtics de la Discapacitat a Llatinoam\u00e8rica, el 13 i el 17 d&#8217;abril de 2026.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":32,"template":"","transic_tema":[71],"class_list":["post-126","transic_article","type-transic_article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","transic_tema-seminari"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/research-sites.uoc.edu\/edic\/wp-json\/wp\/v2\/transic_article\/126","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/research-sites.uoc.edu\/edic\/wp-json\/wp\/v2\/transic_article"}],"about":[{"href":"https:\/\/research-sites.uoc.edu\/edic\/wp-json\/wp\/v2\/types\/transic_article"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/research-sites.uoc.edu\/edic\/wp-json\/wp\/v2\/transic_article\/126\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":496,"href":"https:\/\/research-sites.uoc.edu\/edic\/wp-json\/wp\/v2\/transic_article\/126\/revisions\/496"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/research-sites.uoc.edu\/edic\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=126"}],"wp:term":[{"taxonomy":"transic_tema","embeddable":true,"href":"https:\/\/research-sites.uoc.edu\/edic\/wp-json\/wp\/v2\/transic_tema?post=126"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}